13 Dec 1er dia: Roncesvalles – Larrasoaña

1er dia Roncesvalles – Larrasoaña (27,2 kms) – Desprès d’arrivar a Roncesvalles amb el servei de bus que surt des de l’estació de Pamplona, ens donen la benvinguda a la recepció, ens posen el primer segell a la credencial, ens fan treure les botes i ens ensenyen a on dormirem. Si tots els albergs son així el Camino serà una passada, però molt em temo que no. Anem a sopar amb el José, un jubilat de Valladolid i la Sònia de Banyoles, una compatriota que he conegut en pujar en el bus. Ens fotem una sopa de verdures i repetim i de segon un bon estofat amb patates per fer bossa i amb la panxa ben plena cap a dormir. A dos quarts de vuit ens lleven amb música sacra a tota pastilla, una noia joves’emprenya perquè amb les preparacions per fer la motxil·la i marxar no la deixem dormir, no sé fins a quina hora es vol quedar al llit! Passem d’esmorzar en l’Alberg municipal de Roncesvalles, anem a casa Sabina a on varem sopar anit, lloc a on s’hi varen allotjar Martin Sheen i els que varen fer l apel·li, “the way” i en tenen ple de fotografies per les parets. Acabats del tiberi en José en sortir fa un cigarro i desprès de fer-nos les fotos de rigor en el senyal kilomètric que ens indica que Santiago de Compostela està a 780 kms, comencem el camí.

De primeres una d’aquelles etapes trencacames que discorre en gran part per la vall de l’Erro i al costat del sorollós riu Arga, de puja i baixes constants i que t’obliga a travessar la carretera unes quantes vegades, en alguns llocs sense vorera i per tant havent d’extremar la precació amb els cotxes que van passant. Al poc d’haver començat i abans d’arribar al primer poble un senyal de bon auguri, ens han creuat pel davant a poc més de 30 mts 4 cervols un dells amb una corona de banyes que espanta. Se m’ha quedat mirant, ha esbufegat i a seguit camí per dins els bosc com si res hagués passat. He volgut fer una foto amb el mòbil però entre que m’ha agafat per sorpresa, que encare no ha sortit el sol i que estem passant per un bosc molt frondós, no ha estat possible.

En els pocs més de 27 kms dos dificultats en forma d’alts, el de Mezquiritz i el d’Erro per anar desfilant cap a Zubiri, final de ruta de les guies oficials i a on hi han molts restaurants i albergs, a més el pont de la Ràbia. Vaig aprofitar per ventilar una mica els peus, beure aigua i menjar i descansar una estona, abans de reemprendre els 6 kms que quedaven fins a Larrasoaña.

El pont dels bandolers dona entrada a un poblet molt bonic amb campanar descobert i un sol carrer que el creua de dalt a baix, el de Sant Nicolàs i que amuntega totes les cases a banda i banda. Dispeser de l’alberg municipal, una espècie de barracó d’obra de camp de concentració, brut, ple de mosques i malparit i sense cap servei passable, lo pitjor que m’he trobat en tot el camí i pel que em varen cobrar 6€ pel matalàs plé de merda fins a dalt i encare gràcies. En el poble hi ha un petit súper/bar a on tenen de tot i a més del maleït alberg la pensió Tau i que estava tancada per reformes i que si us quedeu al poble us recomano agafeu. Per sopar la taverna Perutxena al davant de l’esglèsia, a on s’hi menja de conya per 11€.

Un cop neta i seca la roba, sembla mentida però me’n vaig sortir prou bé, dutxat, menjat i descansat, la meva primera nit d’alberg i gràcies a Déu dels taps de cera que portava per clapar, si no la nit del lloro hagués passat.

Per cert, ni un espanyol, parlant francès, anglès i italià, ja veus!!

L’etapa a GoogleMaps