16 Dec 6è Dia: Navarrete – Cirueña

1/10/2014 6è dia, Navarrete – Ciureña (32,5kms). Llevats amb el cant del gall, encare fosc i buscant per Navarrete algun bar o cafetería per esmorzar. És inútil, a España trobar un lloc obert a aquestes hores és missió impossible. Varem recòrrer el poble de dalt a baix i al final optarem pel més sensat, fer via i esperar a esmorzar e Ventosa, 7,3kms més avall.

Les rutes en aquest punt es fan pesades perquè la distància entre pobles és molt gran, son planes, poblades de rectes llargues inabastables per la vista que requereixem més que de l’esforç físic d’una resistència mental que a vegades costa mantenir.

No hi ha res massa ressenyable, tret de les trampes que els vaig veure fer a un grup d’americans i canadencs, que es feien la ruta en autocar i els sellaven la credencial col·lectivament, el conductor els agafava tots els cartrons i anava a posar el segell a l’esglèsia o en algun bar.

Fins Nàjera, poble amb una considerable població d’africans, tot molt avorrit, aquí mentre estic menjant em truca el Paco, fent petar una estona la xerrada, carrego la motxil·la i carretera i manta. Al cap d’un parell de kilòmetres ja no veig les marques, mal senyal, m’he perdut! Desfaig camí cap enrera i quasi bé en el punt a on havia parlat per telèfon hi torno a trovar les marques grogues. M’enfilo per unes muntanyes de paissatges de vinyes, ara asfaltats ara de terra, fins a Azofra. A la sortida del poble hi ha una petita plaça, em descalço, m’estiro en un banc i em quedo adormit una estona. Fa un molt bon dia, sol però no calor, bufa una brisa suau i quan em desperto inicio altra cop la marxa.

Abans d’arribar a Cirueña i després d’haver adelantat al Mishlo un estonià que fa el camí amb una mena de xancletes i que no parla ni un borral d’anglès o francès, em trobo amb una pujada que no està senyalada a cap mapa, a on ens donen el perfil com a plà, realment molt dura i que va a petar al mig d’un camp de golf molt ben cuidat, però desert. El poble queda més avall, tot alló és l’exemple més evident de l’especulació inmobiliària, centenars de pisos i cases per vendre, ja acabats quan al poble de veritat només hi viuen 90 persones!

Hem anat a petar a l’Alberg Virgen de Guadalupe, regentat pel Carlos, un pintor vocacional, a on ens donen cafè i infusions sense pagar. Dormirem en una habitació per a quatre, amb el Gilles, l’Estonià i un xaval sord mud holandès. Allí coincidim amb els 4 italians que anirem trobant més tard en quasi bé totes les parades. Mengem una olla de llentíes amb patates amb un bon ví de la terra i cap a clapar. Aquesta nit em costa molt dormir pels ronquets de l’estonià, agafo i me’n vaig a baix una estona i em quedo dormit en el sofà.

A les 5 pujo a dalt a esperar que ens soni el despertador de l’iPhone per a preparar la motxil·la i esmorzar!!! És el primer alberg en el que ens en donen i s’agraeix de veritat!!!

Sortirem a les 7:00 de plè vespre  cap a Belorado, el destí que ens hem marcat per avui 28,6 kms més avall!

L’etapa a GoogleMaps