18 Dec 10è Dia: Rabé de las Calzadas – Castrojeriz

5/10/2014 Diumenge. Avui de Rabé a Castrojeriz (28,2kms): Surto de Rabé havent esmorzat bé, això pels que comencem a caminar molt d’hora ens va molt bé ja que no has de buscar-te la vida pels pobles. Si a més tenim en compte que avui és diumenge és prou clar que no haguèssim trobat res obert.

Enfilo una tirada llarga cap a Hornillos del Camino, el paissatge és completament de Meseta Castellana, tot desert, camps de secà, pla, recte i tirades llargues de poble a poble. Trobo una cicloturista anglesa que ha reventat la roda i l’ajudo a arreglar-la, ja està despuntant el sol i cap el fons es veu el poble. Arribo allà una mica abans de les nou i em paro en l’únic bar que he sabut veure. Em van esperar perquè fins les nou no obren portes, falten exactament 2 minuts i mig!

Al final quan em deixen entrar faig un suc de taronja, ha començat a ploure i fa una mica de fred i en la baixada he trepitjat una pedra i m’he fet mal al turmell que ja tenia tocat. Se m’ha inflat una mica. Agafo la motxil·la i enfilo cap el següent punt que em marca el mapa, Arroyo de San Bol. Camino i camino per una zona inòspita, i m’atrapen dos catalans de Terrassa que s’han fet el Camino vàries vegades. Els pregunto per San Bol i em diuen que ja ens l’hem passat, que son dues cases apartades del camí i que quasi bé no es veu. Doncs cap a Hontanas!

De cop davant meu en un sot m’apareix la punta del campanar d’Hontanas, està tant amagat que no es veu fins que no hi ets, l’alegria per haver arrivat és grossa, però mentre vas caminant sense la referència es fa realment pessat. És hora de dinar i me’n vaig a un dels bars del poble, està a la dreta al final de la pronunciada baixada que he hagut de fer per arribar al centre. Menjo un entrepà de pernil amb pà sucat amb tomàquet mentre veig a la tele com el Màrquez torna a guanyar. Al darrera meu en una taula menjant com a bèsties, dos catalans de Lleida que venen a fer el Camino amb Mercedes, mentre un camina l’altra condueix, bona manera de fer-lo!

Al sortir d’Hontanas hi han dues rutes possibles, passant per la muntanya o per la carretera. M’ho han explicat els de Terrassa, i opto pel que crec serà més senzill, l’asfaltat. Al davant meu un matrimoni italià que fa la ruta amb un nen molt petit i cotxet, vaig al darrera d’ells a una certa distància porten el mateix ritme meu i no els atrapo.

El dolor del turmell és gran ja, m’haig de parar vàries vegades per aplicar-me la crema que vaig comprar a Burgos i fer-me una mica de massatge, arribar a Castrojeriz serà complicat, ho provar-he i a veure demà. Passo per sota de l’arc del Convent de Sant Antón una construcció que s’ha de visitar amb calma i enfilo la recta que m’ha de portar al final d’etapa, el poble de Castrojeriz es veu allà baix, amb un castell que corona un petit turó vigilant-nos.

Hem agafat l’alberg Casa Nostra, amb tots els serveis però uns dormitoris molt millorables, només hi ha un endoll i faig servir el lladre que porto i així podem carregar tres aparells a l’hora. Surto a fer un moç fins a la plaça porxada al final del poble, prenc una pizza congelada i faig un volt pel poble, la veritat és que és bonic, molt bonic.

Al vespre busquem amb els francesos un lloc per sopar, ens diuen que no a dos restaurants ja que només agafen gent per encàrrec i anem a petar a l’hostal a on fem, com no, el menú del pelegrí altre vegada, pasta, carn guisada i un iogurth.

Retornem a l’alberg a on hi hem coincidit amb un grup d’americans d’aquells que es fan portar les motxil·les i van amb taxi fins a la porta, una manera peculiar de fer el Camino si més no!

El turmell em preocupa i molt!

La ruta a GoogleMaps