18 Dec 11è Dia: Castrojeriz – Villarmentero de Campos

06/10/2014, Dilluns. Castrojeriz a Villarmentero de Campos (35,1 kms). Fem un esmorzar amb quatre coses que hem comprat al super i comencem via, a l’alberg no en donen i a la població a aquestes hores tot és tancat. Per sortir i començar el dia una de bona, ens espera el Teso de Mostelares un tram de 1,7 kms amb un 11% de pendent mitjà. Atrapo a tots els que m’han passat a l’inici de la pujada, bicicletes incloses. És curiós pujant el turmell no em fa gens de mal, ja veurem a la baixada.

Com intuia la baixada m’ha tornat altre vegada els problemes, haig d’anar fent filigranes, i el turmell s’està inflant. Vaig parant-me sovint, per no recarregar-me el peu però ho veig molt malament per a seguir endavant. M’estic pensant aturar-me abans del que hem planificat, però com que no va a més vaig tirant endavant com puc. Així arribo a Itero de la Vega i Boadilla del camino, a on em paro a fer un cafè. El descans ha empitjorat la cosa, i costa horros reempendre el camí, per postres fa calor i un fort vent, estic caminant tot sol i mentalment estic al límit de la meva resistència, arrivo a Fromista renquejant i pregunto a unes señores grans si en el poble hi ha farmàcia im’indiquen a on he d’anar. Arribo allà i em trobo amb el Juan Ramon, està a punt de tancar la farmàcia i quan em veu deseguida endevina que m’està passant. Em fa una petita manipulació i em dona una turmellera, abans d’això m’aplica una pomada que fa ell mateix i em dona les instruccions d’ús. Em dona ànims i m’explica que això del Camino és un 95% mental i que si de cap em veig capaç, l’acabaré.

Havia llegit moltes vegades per internet gent que explica haver trobat un Àngel, persones que sense haver-ho de fer t’ajuden a tirar endavant i jo a Fromista hi he trobat el meu, ho sabré més endavant.

Passo com puc per Población de Campos i Revenga, seguint el voral d’una carretera asfaltada amb moltes pilones marcant el camí i una pila de cartells que indiquen una inversió pública de més de 8M€ per a repoblar els arbres que lluen morts a la vorera, supos per manca d’agua o de cura. El Gilles m’ha enviat un SMS indicant-me que l’alberg a on estem és l’Amancer a Villarmentero de Campos és un Tipi Park amb animalons i cabanes d’indis. Un holandès fet pols fa d’hosteler, un tiu que nomès parla anglès, però amb el que en fem entendre la mar de bé. Encarraguem el sopar al bar del costat i ens donen llenties, favetes i amanida a raig. Tornem a dintre i al davant de la llar parlem am una polonesa jove que està fent el camí junt a un nord americà i a la Grazyna, que més endavant ens acompanyarà fins a Santiago de Compostela.

Em faig les cures un cop dutxat i abans d’anar a dormir, em prenc l’antiinflamatori, em faig les fregues i creu-ho els dits, soc molt pessimista perquè el turmell continua molt inflat, demà al matí ja ho veurem.

Ah per cert! avui també ha plogut tota l’estona!

La ruta a GoogleMaps