21 Dec 19è Dia: El Acebo – Cacabelos
14/10/2014 dimarts. Des de l’Acebo fina a Cacabelos (31,5 kms). Plou, comencem l’etapa altra vegada amb un cafè de màquina. La ruta tot i ser de baixada costa i molt. En l’inici anem fent camí per la carretera però ben aviat ens endinssem pel camí oficial, és tan malparit com el del dia abans, molt relliscòs, plé de pedres, aigua i fang i un desnivell considerable. Al costat esquerra desfilem amb un terrambasto que si ens despistem la nostra família ens hi tindra de fer el memorial perquè té una alçada de collons!.
Entre penes i treballs i un cop passat Riego de Ambròs, arribem a Molinaseca allí trobem la cafeteria d’un hotelet obert i ens parem a esmorzar, comença a clarejar i ha parat de ploure, però fa molta fred. Tinc els genolls molt cansats de l’esforç d’ahir i aquesta baixada els han acabat de rematar. Em poso la crema màgica del farmacèutic de Fròmista i cap a Ponferrada. Ens fan fer una volta espectacular passant per un poblet anomenat Campo i sobre carretera asfaltada, si haguèssim anat per la nacional ja hauríem arrivat faria estona a la ciutat.
Ponferrada és una ciutat senyorial, molt monumental. Té un Castell i un centre històric molt bonic. Ens hi parem a fer un bocata de tonyina just al davant de les muralles del castell rehabilitat i desprès anem a la oficina de turisme per si ens poden indicar a on hiha un caixer automàtic, la Grazyna ha de treure diners i jo comprar a la farmàcia, esperadrap i pastilles per clapar. Un cop fet i des de la Plaça baixem una carrer amb un desnivell grandíssim i desfilem pels carrers de Ponferrada cap a la sortida. Anem a parar a una urbanització de cases molt velles però senyorials i d’allí resseguint els carrers de la ciutat fem via cap a Columbrianos.
M’aturo en el cementiri per a canviar-me l’envenat que em vaig fer fa uns dies per evitar la ferida que una ungla m’ha fet en l’altre dit i veig que està infectat, m’ho netejo amb betadine, em faig les cures d’urgència, canvio l’envenat i via cap a Fuentes nuevas, un altra tram per carretera acompanyats dels cotxes que passen per allà a tota metxa. Aquí algun dia passarà una desgràcia si no ha passat ja!
A Camponaraya ens aturem en una petita plaça, ara fa un sol molt agradable i el prenem una estona. Vaig a comprar un reconstituient d’aquells de farmàcia, una espècie de doping que ens ajudi a fer els darrers kilòmetres, que estan coberts d’uns pedres punxegudes i blanques que foten un mal als peus que no es pot ni explicar. Arribem a Cacabelos i anem a dormir a l’Alberg del Santuario de la Quinta Angústia, a on han adaptat el pati interior amb unes cabines de fusta amb dos llits cada una que estan molt i molt bé. Hi han a més tots els serveis.
Tinc plaça amb el Gilles. Un cop nets i descansats anem a fer una volta pel poble, primer al supermercat per a comprar unes quantes coses per esmorzar una mica demà i desprès per a buscar un restaurant a on menjar alguna cosa abans d’anar a dormir. Cacabelos està molt a prop de Galícia i aquí tothom parla gallec. Fins i tot en el restaurant el menú del pelegrí ja portava caldo gallego de primer plat i ja l’he demanat, en soc un adicte jo.
Acabat ens n’anem cap l’alberg, em prenc una pastilla per dormir de les que he comprat a Ponferrada i quedo grogui en un moment. En Gilles m’ha dit que he roncat molt aquesta nit, normal estava molt cansat i feia dies que no dormia d’una tirada tota la nit!!!
[table id=19 /]
No Comments