23 Dec 26è Dia: o Pedrouzo – Santiago de Compostela

21/10/2014, dimarts. 26è dia, o Pedrouzo Santiago de Compostela, 19,8 kms and the Game is Over!!!. Finalment ha arrivat el dia de culminar l’aventura. Lluny queden totes les experiències i els llocs visitats, les que us he explicat en aquest bloc i les que em reservo per a mi, els paisatges frondosos del boscos de Navarra, els camps inmensos de vinya de la Rioja, la duresa de les terres castellanes de la meseta, les muntanyes desbocades i perilloses de Lleó, l’O Cebreiro, les planes, les pluges ……….. els plors, el dolor…..

No he dormit massa bé pels nervis, si hagués de ser franc ara mateix voldria que tot això durés un parell de setmanes més, però tot el que comença s’acaba i no seria menys. Tal i com ens varen dir, el bar del costat de l’alberg està obert i fotem un esmorzar de ministre del PP. Carregats amb la motxil·la i desfent un kilòmetre del camí fet fins el poble, anem a l’entrada a buscar el sender marcat amb les fletxes grogues que ens portarà cap a Santiago. L’etapa no és gens bonica, ja que s’apropa molt a les carreteres nacional, autopistes i l’aeroport de Santiago i discorre molts de kilòmetres per dintre d’un polígon Industrial a on hi ha la televisió Gallega i la TVE entre altres coses.

S’endevina molt a prop la capital, ultima morada del Sant, quan passem pel davant d’un camping m’aturo a fer un cafè i menjar alguna cosa dolça per encarar el darrer cop de peu fins al Monte do Gozo, lloc des d’on es divisa perfectament Santiago.

Allà m’hi trobo el Gilles que ha acabat d’arribar, li fa una mica de mal el genoll em comenta i aprofitem per a fer-nos fotos en el monuments que hi ha en el cim. Quan anem a sellar la credencial en la petita ermita que hi ha al peus del monuments, m’hi trobo al GillHaume, el professor brasiler que havíem deixat a Logronyo i que a base de molts kilòmetres cada dia ha arribat en el moment i l’hora que nosaltres, m’ha fet molta il·lusió trobar-lo, és molt bon tiu i ens hem entés molt bé durant el primer terc del Camino que varem fer plegats.

Quedem per trobar-nos més tard a Santiago i anar a fer unes copes, mentre enfilem una exigent baixada que ens portarà a l’entrada de la ciutat, punt a on s’hi atura tot bitxu vivent per a fer-se la fotografia i acreditar que s’hi ha arribat. Més de quatre kilòmetres de recorregut urbà ens acosta cap a la plaça de l’Obradoiro. Arribem tard per anar a la missa del pelegrí, quedem d’anar-hi demà. des de la fita del kilòmetre 0, pugem les escales del Pòrtic de la Glòria i ens agenollem davant la columna i posem la ma fent la reverència, tot i que no ens ho volien deixar fer, abracem el Sant, visitem el sepúlcre i sortim per la porta Sud, demà farem la missa i la resta.

Aprofitant que no hi ha massa gent, anem a sellar la credencial i a buscar la Compostelana, per cert ens en fan dues i ens diuen que a més si anem a l’Esglèsia de San Francisco ens faran la Franciscana també, un aconteixement que només passa cada 100 anys i que toca ara.

Ens trobem amb un munt de gent amb els que un dia o altre hem compartit camí, els italians de Larrasoaña, el matrimoni francès de Perpinyà amb els que varem sopar a l’alberg del Perdón a Uterga i tants i tants d’altres en els tres dies que passaré per aquí, fa molta il·lusió, per aquí la gent s’explica les coses, canta s’emborratxa, sopa. Hi ha una satisfacció inexplicable per haver arribat a l’objectiu i la consciència clara d’haver fer una cosa grossa, al inici no ho sembla pero al final …..

Ens ofereixen tota mena d’establiments per a dormir, però al final anem a la Pensión Blanca, a la Rua d’Altamira núm 12 un lloc excel·lent i cèntric al costat del mercat municipal a on hem trucat abans d’arribar a Santiago i ens havien guardat plaça i el primer dia després d’una dutxa reconfortant, anem a menjar de menú a la Sucursal, de cuina bonísima i plats generosos. Dimecres toca visita a la ciutat i missa a la catedral per a veure el Botafumeiro. Anem a passejar per la ciutat, ens mengem una paella i ens arribem fins el parc de la Alameda, des d’on hi ha una vista panoràmica de la Catedral. Al vespre el porto a sopar de pinxos i montaditos, ho troba una mica car i en sortir anem cap a la plaça del Obradoiro a on hi trobem una tuna actuant sota la porxada de la Casa Rajoy!! L’endemà dijous, Gilles marxa al matí a primera hora perquè ell volia arribar fins a Fisterra i Muxía ens fem una forta abraçada d’amics i ens propossem seguir en contacte tot el que faci falta i si algun altre any podem coincidir en una altra aventura d’aquestes no deixar-ho perdre, en el camino s’hi fan amics, amics, amics!!!

Surto a les 18:00 de la tarda en AVIA en direcció Ourense des d’on haig d’agafar un tren Hotel que em portarà a Barcelona en 14 hores!! A Girona hi arribaré una hora desprès.

BUEN CAMINO!!!!!

La ruta al GoogleMaps