11 Apr 30è: Olveiroa a Fisterra

Veure ruta a GoogleMaps

30è dia, d’Olveiroa  fins a Fisterra (34,9kms). A Olveiroa no hi he dormit bé i no és per sorolls ni coses per l’estil, tot i estar en un llit doble, m’he passat més estona donant voltes que dormint. La ruta del dia següent l’he començada cap a les sis, sense esmorzar, cap cafeteria oberta, com de costum i molt de tros per endavant.

El dia s’ha despertat gris i fred i a més fot un vent molt fort que em ve de cares i em fa anar amb el cap jup. És estiu però ningú ho diria i la roba que porto, tot i ser comme il faut, no abriga del tot. A més per acabar-ho d’adobar, toca caminar per carretera i ja en començo a estar cansat. Sort que deseguida la deixo per anar cap la resclosa de Castrelo. Això si, és zona de vents i aquí els aerogeneradors s’han fet paisatge habitual, el soroll molest dels ventiladors voltant m’acompanyen fins que de cop, ens apareix al davant la vista del riu Xallas. De cop para el vent i els núvols es van esvaïnt. En arrivar a Vao de Ripas, travessem el riu d’Hospital fins al poblet de Logoso a on hi ha un bar amb croissants acabats de fer, suc de taronja i una bona màquina de cafè!!!!

Com que segons les guies és el darrer lloc a on hi ha bar fins a Cee i jo encare no he esmorzat, m’hi aturo i amb la panxa plena tiro cap endavant. Trovo en plena rotonda la bifurcació del camí, he de triar entre anar a Fisterra o Muxia, escullo el primer perquè avui al vespre hi ha la lluna blava i des del far de Finisterre ha de ser un veritable espectacle.

Marco do Couto, Buxantes i Nuestra sra. de las Nieves, a on hi ha un petit bar que deixo enrera, son les ganes d’arrivar que em diuen de no parar fins a Cruceiro de Armada, des d’on tinc la primera visió del Cap de Fisterra, allà a on s’acava la terra i comença el mar!

D’aquí una potent baixada em porta fins el poble costaner de Cee per on faig la ruta del bacalao, vorejant la platja pel passeig del mar. Tros urbà fins arrivar a Corcubión, passant pel davant de l’esglèsia de San Roque i enfilant-me fins un pujantó des d’on tinc una vista impressionant dels deos pobles que acabo de deixar, Cee i Corcubión.

Des de Vilar i passant pels petits nuclis de Amarela i Estorde, entro a la població de Sardiñeiro a on m’entaulo per fer el menú del peregrí i descansar una estona. Sembla que no he fet res i porto 22 kms caminant sense parar ni una estona. Un bon caldo Gallego i un lacón em serviran de gasolina pels quasi bé 17 kms que em queden fins el far.

A partir d’aquí deixo la carretera i passo pel que segons veig indicat fou el camí ral fins a Calcoba des d’on a través de les dunes, arrivo a Fisterra després d’haver passat per innumerables caletes de sorra blanca, totalment desertes que haurien fet la delícia dels turistes més exigents de la Costa Brava, aquí ni Déu no hi va!

A Fisterra busco l’alberg municipal per posar el segell a la credencial i recollir la Finisterrana. Després de buscar allotjament en una fonda i dormir una estona, enfilo cap el far per a veure la posta de sol i la lluna blava. tot i els 5 kms fins a dalt no em defrauda gens ni mica, a dalt ple de gent cantant, fent fogueres i cremant la roba que han fet servir durant el seu camí, a mi com que encare em queda una etapa fins a Muxia, hi cremo la gorra que em va donar l’estimada Lola, que a més era d’aquí.

M’hi quedo fins a negra nit, en mig de les roques i meditant una estona, m’he quedat adormit. Em desperta un poca traça que quasi be em trepitja i la fred i el vent que fa, retiro cap a Fisterra, per a banyar-me a la platja i retirar-me a dormir que demà queda la darrera etapa, fins a Muxia.[google-map]