12 Apr 31è Dia: de Fisterra fins a Muxia

Veure la ruta a GoogleMaps

31è dia: Fisterra a Muxia (29kms): Des de Fisterra i refent les passes cap a la platja de Langosteira a on la nit abans m’hi vaig fer el bany regenerador després d’haver vist la posta de sol i el neixement de la lluna blava de Juliol. S’ha d’anar en compta perquè la ruta no està massa ben senyalitzada, i en el primer indicador de pedra, si fa no fa a l’alçada de la Creu del Baixar, agafo la carretera i me’n vaig cap a San Martiño de Duio.

L’etapa és digna d’un epílog, ni massa dura, amb bon temps i lo suficientment plàcida com per a repassar mentalment el que ha estat aquesta ruta, més interior i espiritual que altra cosa. Deixem Escaselas i en arrivar a Hermedesuxo de Baixo, prenem el desviament que ens portarà cap a San Salvador. Després Rial, Fuxàn, Suarriba, Castrexe i finalment Padris, la darrera població de la parròquia del Sardiñeiro.

Aquí s’hi ajunten els dos camins que arriven des de Fisterra i pel mig d’un cami excavat entre romagueres arrivarem a Canosa, a on hi ha un bar per si volem agafar forces.

Fins a Lires, tot és ombrívol i fresc i d’aquí fins el riu Castro que podem travessar passant per sobre d’un pont nou de trinca, abans s’havia d’anar saltant de roc en roc amb el perill evident de caure a dintre i remullar-nos, arrivem a Lires.

Per carretera fins a Frixe que deixem a la dreta, fins a Guisamonde a on tornem a trepitjar l’asfalt. Pujant arrvarem fins a Morquintián. Aquí s’ha d’anar amb compta pq hi ha l’inici d’una variant molt mal senyalitzada que tira cap a l’esquerra, però si seguim les marques de les fletxes al terra no tindrem cap ensurt. A la dreta ens porta fins el top de l’etapa, 269 mts en el Facho de Lourido, punt a on en l’antiguitat feien servir de guaita i avisar amb una forguera a la gent de terra endins que qualsevol perill que els arrivés des del mar.

D’aqui i en baixada, Xuarantes, Bico, la platja de Lourido ……. Muxia es al davant. Un cop instalats en l’alberg municipal, vaig a veure l’esglèsia de la virgen de la Barca  i després a segellar la credencial i recollir la Muxiana, a on compliré el ritual de deixar-hi la curculla i banyar-me en les seves aigues fen que dotze onades em passin pel damunt del cap.

I s’ha acabat l’aventura, dutxat descansat i trist, agafo llapis i llibreta per a escriure tot el que recordo del viatge. Amb el sol de la tarda a la cara m’he quedat adormit, potser només ha estat un somni del que no voldria despertar mai més. [google-map]