23 Dec 23è Dia: Sarria – Gonzar

18/10/2014, dissabte. 23à etapa des de Sarria a Gonzar (31 kms). A partir d’aquí aquest és el recorregut que ja conec de l’estiu. Comencem a Sarria fent un bon esmorzar, l’hostaler es retrassa, l’estem esperant al menjador i arriba amb el pa acabat de fer. Suc de taronja, cafè amb llet i torrades a tutti plen!

L’etapa comença en les escales de la part vella, pugem cap allà trobant-nos una pila d’espanyols que fan el que nosaltres varem fer, sortir des d’aquí per a fer els 100 kms i obtenir la credencial. A partir de Sarria s’han de sellar dues vegades per evitar martingales. Hi ha gent de tota mena, amb bambes blanques de passeig i el terra amb un fangeig de mil dimonis. Trobem una pila de gent amb bosses de plàstic als peus, els aviso que es poden fer mal ja que amb aixo la sola no se’ls agafarà bé i em diuen que em fiqui a les meves coses, ok, això faré!.

El paissatge de Galícia és completament diferents a tots els altres, tot verd, anarquia pura, molta aigua ….. la tranquilitat de la gent contrasta amb la vigorositat del paissatge, tot creix amb desmesura o simplement ho deixen créixer i no ho tallen mai. Anem passant per Barbadelo, Rente i Morgade i ens aturem una mica a Ferreiros a fer un cafè. Quan arribem a Portomarín el riu ha fet marea i ha deixat al descobert una enorme zona d’herba, el mes de Juny quan hi varem esser estava tot colgat d’aigua uns 20 metres més amunt, realment espectacular!

Dinem a la plaça el menú del Pelegrí i en acabar passem cap el pont per enfilar altre cop el camí, se’ns posa a ploure i decidim pujar per la carretera per evitar el fangeig però més a dalt ens hi hem de ficar i trepitjar-jo ja que no hi ha més remei. Arribem a Gonzar i busquem Casa Garcia, l’alberg que hem encarregat que resulta que està al final de tot del poble, és hotel i restaurant també. Desprès d’una bona dutxa els donem tota la roba per rentar i secar, i anem a fer una volta pel poblet a on nomès hi ha per veure una esglèsia i el cementiri de pedra. Prenem una xocolata, patem la xerrada amb un parell de francesos que hem trobat per allà i ens anem al restaurant a on ens ofereixen un menú especial, un entrecot de kilo i mig que m’ha costat fins i tot d’acabar.

Fem una mica de sobretaula amb la gent que ha arribat fins allà, ens queden tres jornades més i és l’hora de posar experiències pròpias al damunt de la taula. Ens fem amics d’un pare i el seu fill que son d’Alacant, que venen des de Sarria i que els anirem trobant en cada etapa fins a Santiago.

Posem a carregar els mòbils i clapem, demà esmorzarem també aquí i ens quedarà tros fins a Melide, terra del pop a la Gallega i de bon ví!!!

[google-map]

La ruta a GoogleMaps

[table id=23 /]