23 Dec 25è Dia: Melide – O Pedrouzo

20/10/2014, dilluns. Avui ens toca la etapa que se’m va fer més dura quan la vaig fer el Juny, des de Melide fins a o Pedrouzo (34,5kms) de trencacames constants, sobre asfalt i un parell de desnivell força durs. A veure com va aquesta vegada.

Sortim de Melide després d’esmorzar l’especial amb el suc de taronja gegant i quan estem escalfant fora, ens passen pel davant uns americans en direcció contraria. Com que no els veig massa segurs de on van, els dic que si volen anar a Santiago van cap a l’altre costat, els costa fer-nos cas, deuen pensar que els volem fotre. Al final giren cua esperant tot fent estiraments, que comencem nosaltres i ens venen al darrera.

Els boscos que trobem un cop deixem el cementiri de Melide son realment espectaculars i bonics, com d’una pel·lícula del Robin Hood, frescos, verd i salvatges i ens endisen per entre uns túnels de color verd cap la nostra etapa. Costa veure el sol, és bon matí i encare fluixeixa i amb tanta branca i fulla fent-nos de sostre …..

Fins a Castañeda el camí s’enfila fort, deixem enrere Raldo i Boente i un cop a Castañeda recuperem un xic l’alé, pq el que vé ara fins a Arzúa també és molt fort. A Arzúa l’entrada al poble és realment pesada, molt de tros passant per itinerari urbà. Hem d’anar a buscar la plaça a on h han els taxis, per la Grazyna i al cap de molt caminar hi arribem. Li proposo fer un darrer esmorzar de comiat asseguts a les cadires de fora del bar i mentre ens mengem un pa de pessic amb un cafè, vaig a fer els tractes amb el taxista que ha de portar la Grazyna fins el Monte do Gozo. 36€ al final hem quedat, li ho dic i li sembla bé. L’ajudo a carregar la motxil·la al darrera del maleter i ens fem una abraçada i un parell de petons, hem passat 12 dies caminant junts i en un entorn com el Camino a on les passes de tots colors, crea un vincle molt especial. Veig com marxa el taxi i remprenc la marxa ja que a mi encare em queda una bona pila de kilòmetres fins a o Pedrouzo.

A Arzúa hi conflueix el Camino en la seva variant del Nord i es nota, començo a trobar gent amb la que no hem coincidit cap dels dies anteriors, molts dells americans. M’aturo just deixada la sortida en un petit bar a peu de camino i faig una Fanta de taronja tot parlant amb uns californians que estan fent el camino des de Sarria, aquests s’ho agafen com si fos una pel·lícula, caminen, mengen i beuen tot allò que poden i més i si les cames els fallen, agafen un taxi fins la propera parada sense cap remordiment.

Des de Calle el camí és un xic pesat, m’agrada molt el verd però tant enpalaga. Em creu en direcció contraria amb un pelegrí enorme, acompanyat del seu gos i em fa parar per a preguntar-me si li puc dir la distància d’allà a Arzúa. Desprès de mirar a la guia i dels càlculs corresponents li dic. Parlant resulta que el tiu porta més de 5.500 kms fent la volta a España i ara quan aaribi a Santiago la pensa tornar a fer, això si que és un pelegrí i el demés son hòsties!!!

A Salceda em paro per menjar un plat de pasta i descansar els peus en un petit bar a peu de carretera i al acabar i seguint per la vorera, vaig trobant Brea i Empalme a on em torno a ficar per dins del bosc fins la cruilla del poble, o Pedrouzo i d’aquí cap a l’esquerra a l’alberg que hem agafat per avui, o’Burgo, es diu. Una instal·lació quasi buida a on hi dormirem plàcida, tranquila i confortablement. Dutxats i amb la roba neta i seca i amb el genoll empastifat amb la poca crema que em queda, ens preparem per anar a visitar la petita villa.

Anem al súper perquè ens diuen que no fan esmorzars i comprar alguna cosa i després anar a menjar un parell de pizzes en una trattoria que hi ha, l’ambient que es respira pel carrers és d’alegria, munts de pelegrins explicant-se les experiències dels dies que han passat caminant, amb la consciència clara que demà, l’aventura s’haurà acabat i tornarà entrar a la rutina.

No hi ha ni una mica de cobertura, no he pogut pujar ni una de les fotos de la ruta i n’hi han unes quantes de maques. Mirem una mica la tele i quedem amb el Gilles d’aixecar-nos un xic més tard demà, l’etapa és molt curta, no arriba als 20kms i no cal anar a tota pastilla tampoc. Si no assistim a la misa del pelegrí demà o farem l’altre, penso quedar-me un parell o tres de dies a Santiago de Compostela, temps n’hi haurà de sobres!!!

Ah! mentre estàvem mirant el parte meteorològic ens han dit que el bar del costat de l’alberg obrirà demà a les 8:00 i per tant podrem esmorzar, bona notícia!!

La ruta a GoogleMaps