c e n t u r | 28èdia: Santiago de Compostela – Negreira (21kms)
1151
post-template-default,single,single-post,postid-1151,single-format-standard,qode-news-1.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-17.0,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

28èdia: Santiago de Compostela – Negreira (21kms)

Desprès d’haver arrivat a Santiago, fa una mica de mandra agafar tot sol i encarar en un matí plujòs i plé de boira el camí cap a Fisterra, però a la que marco quatre passos baixant per les escales de la plaça de l’Obradoiro per la porta da Trinidade, tots els mals desaparèixen.

Finisterre és per els puristes del Camino, l’objectiu a aconseguir en el viatge, el lloc a on reneix l’esperit i es deixen les noses que ens han fet prendre la ruta i caminar. Jo allà hi vaig cremar vàries coses, però la més especial, la que em va donar la Lola, la meva jefa, i que ens va deixar aquest any, una gorra de Telefònica que portava del tot descossida i que al final va anar a reposar en la mateixa terra que la va vaure nèixer a ella.

De reull deixem enrera la Catedral com una ombra negra sobre un cel que ja a punt clareja per endinssar-nos per entre la rúa das Hortas cap a l’esglèsia de San Fructuoso. L’inicial carrer canvia de nom en vàries vegades, rúa do Cruceiro do Galo i a la fi San Lourenzo.

Davant de San Lourenzo, monestir reconvertit en Pazo hi ha el primer indicador d’aquest tram del camí que ens portarà fins l’Alto do Vento i en una baixada molt dolça, a Aguapesada a on hi ha un dels pocs bars ubicats en la carretera i que al estar més o menys a la meitat de l’etapa, anima a entrar-hi a fer un moç. A més avui plovia i no feia massa calor.

D’aquí al Alto do Mar d’Ovellas hi ha una pujada considerable amb forts desnivells i amb un grau d’humitat realment important que dificulta fins i tot respirar bé. Uns quants bancs de pedra es distribueixen sàviament pel camí per tal de descarregar l’esforç i recuperar l’esma si cal.

Alternant camins de terra i asfalt anirem deixant la parròquia de Transmonte de Amos, Carballo i Transmonte. Quasi bé tocant, passarem per Reino i Burgueiros fins a trobar el riu Tambre, que divideix Ponte Maceira en dues parts i serveix de frontera natural  entre els Concellos d’Ames i Negreira. Per un petit sender anem a parar a la comarcal 450 fins a Barca i CHanela i ens topem de cares amb el Pazo conegut com la Casa do Capitan.

Al cap de poc entrem a Negreira, fi de la etapa d’avui i lloc a on em quedaré a clapar!!

Veure ruta en el GoogleMaps

1 Comment

Post A Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.