14 Dec 2on dia: Larrasoaña – Uterga

2on dia Larrasoaña – Uterga (32kms) – Em vaig llevar l’últim de l’alberg però encare era fosc i sense esmorzar i amb la làmpada de cap vorejant altre cop el riu Arga i no sense alguna dificultat en forma de pujantó vaig recòrrer el camí fins a Iruña (Pamplona).

En el Bar Javier de Burlada, poc abans de la capital, em vaig fer un homenatge en forma d’ous ferrats i xoriço, doping pur era allò i gasolina pel que encare em quedava. Pamplona ciutat esperava en festes, San Fermín Txikito, celebració eminentment infantil però que treu al carrer la ciutat sencera. Desfilant per la part vella de la ciutat, la ciutadella i els parcs que l’envolten, vaig sortir direcció a Cizur Menor sota un sol de justícia, caminant pel costat de la carretera el que no feia d’aquest tram el més bonic del dia.

Arribats a Cizur Menor i per un camí de sorra que neix a la dreta de la rotonda que fa el centre del petit poble, s’inicia el tram més dur de la etapa, cap a Zariquiegui amb unes pujades realment fortes que culminen en el petit cementiri del poble a les portes del que hi ha un homenatge a un pelegrí belga amb un banc que deu ser dels més utilitzats del Camino. D’allà a les fonts de l’entrada del poble (font de Gambellacos) que segons diuen va brollar del miracle d’un peregrí que va refusar aigua del diable a canvi de la seva ànima, punt ideal per a descansar de la pujada, refrescar els peus, omplir la cantimplora i agafar forces pel que encare quedava, l’Alto del Perdón i la baixada fins a Uterga.

En la pujada m’hi vaig trobar l’Steve un Irlandés que viatjava sol intentant ajudar a un nordamericà de més de 130kgs, propietari d’una cadena de restaurants grecs de la zona de San Francisco, que s’havia apuntat al camino sense haver caminat mai més de 5 kms i que estava a punt de l’atac de cor. Caminat en companyia de l’emprenyador soroll dels aerogeneradors gegants instal·lats al llar de la carena, arribo al Alto del Perdón, a on sempre hi bufa el vent i a on hi han unes estàtues de metall rovellat, obra de Vicente Galbete, punt per a pendre una foto. Pels que creiem que el pitjor ja havia acabat, una baixada de pedres i rocs de més de 4 kms que agreujava el perill d’un esquinç o trencadura a poc de no anar en compte i mirar a on posavem el peu, em separava d’Uterga, punt final de l’etapa.

A Uterga varem coincidir tots, el Gilles, francès de Normandia, el Guilherme, un professor universitari de Veterinaria de Sao Paulo, l’Steve l’irlandès jubilat, el Lucca, el productor de Lambrusco de la Toscana i l’americà que mig mort va aconseguir arribar i va finalitzar allà el seu camino allà. En l’alberg el Camino varem sopar i passar la nit, en unes instal·lacions molt correctes, netes i molt bon menjador.

Abans de sopar una visita pel poble i una mica de teràpia del fred submergint les cames dins la font d’aigua gelada del mig del poble. Sopar del peregrí per a variar i a les 21:00 a fer nones l’endemà havíem de madrugar i els serveis de la meteo anunciaven pluja.  Ah! per cert sopar escoltant el 6 a 0 del Barça al Granada del Puyal per internet!

El recorregut marcat a GoogleMaps