15 Dec 3er dia: Uterga – Ayegui

3er dia, Uterga Ayegui (31,5kms): Faig la sortida d’Uterga a les 6:30, encare fosc i com a esmorzar un tallat de màquina i una madalena. La previsió meteorològica anuncia pluja i l’etapa és llarga avui. Aprofitant que no cau ni una gota surto sense veure’m ni els peus, amb la làmpada de cap i no trigo ni mitja hora que noto les primeres gotes, a mig camí de Muruzàbal. Estreno els pantalons de pluja i el protector de la motxil·la que no sabeu el que m’ha costat de posar i endavant. Arribo a Muruzàbal amb la intenció de fer un esmorzar com cal, acostumo a no parar durant la jornada per dinar i és fonamental portar el dipòsit carregat per no fer figa a mitja etapa, però fes-te fotre! és diumenge i no hi ha res obert. Fins a Òbanos!

A Puente de la Reina hi arribem al cap de poc, i el camí ens porta a travessar un mercat artesanal d’embotits, formatges i menges vàries. Compro una madalena gegant de xocolata i un Kas en una màquina, aquí tampoc hi ha ni un miserable bar obert per a fer un cafè amb llet o un cacaolat.

No estava marcat o al menys jo no l’havia vist en el perfil, però sortint d’allí una pujada bestial i llarga, seguint l’autovia, ens porta fins a Mañeru. A mitja pujada atrapo una japonesa que se’m posa a parlar anglès, collons…… la primera pràctica! M’explica, o jo entenc, que s’ha agafat un any sabàtic per visitar Espanya, li recomano Catalunya i em comenta que hi pensa anar. Entre tanta xerrada arribem els dos a dalt sense adonar-nos-en. La deixo al cim i me’n vaig, Sayonara, baby! Trecacames pujant i baixant fins a Lorca a on el perfil es fa més suportable. Pluja, fred i fang fan el trajecte molt pesat. Arribo a Estella i entro en el portal de l’esglèsia del Santo Sepúlcro que estan restaurant a on la fem petar amb dues nord-americanes que s’han quedat allí eixoplugant-se, nova pràctica d’anglès off course!, em sorprenc encare recordant força gramàtica i vocabulari de la meva època de l’EICA.

És tard, estic cansat, moll com un pollet i tinc gana. Vull arrivar a Ayegui el més aviat que pugui però passant per Estella em quedo a menjar un plat de pasta a la Bolognesa en un petit restaurant que fa molt bona pinta al davant de l’aberg municipal de peregrins al carrer Curtidores i cap a dalt. Em comenta un pelegrí que està dinant al meu costat que a Estella no hi ha ni un forat en els albergs. A Ayegui en canvi, un parell de kilòmetres més enllà, entro a l’alberg municipal, situat en un poliesportiu amb tots els serveis, llits individuals i més de cent places, en el que hi varem dormir aquella nit, 4 tius!

Sopem allà mateix després de la reconfortant dutxa, rentar la roba i mirar el Girona per la tele. Petem la xerrada amb l’encarregat de l’alberg, la Independència de Catalunya i lo malament que va l’Osasuna, els temes principals. A les 10:00 bona nit i tapat que l’endemà tornarà a ser dur!

Etapa a GoogleMaps