16 Dec 5è Dia: Torres del Río – Navarrete

30/09/2014 5è dia Torres del Río – Navarrete (33,2kms). Altre cop etapa llarga avui, que em portarà fins a la Rioja. Viana, el darrer poble de Navarra, és un lloc espectacular que ben val fer coincidir amb l’hora de dinar o com a final d’etapa i dedicar-li unes hores per visitar, és a on descansen les restes de Cèsar Borgia i tot el conjunt monumental val la pena. La dificultat de muntanya està al principi del recorregut, l’Ermita Virgen del Poyo i el cim de la carretera de Bargota, un autèntic trencacames de puja i baixes que al ser a l’inici de la caminada encare es fa més pesat.

No plou que ja és molt guanyat, és molt emprenyador caminar sota la pluja, carregat amb la motxila i amb vent.

Faig camí tot sol avui, tots han sortit abans que jo i a més el ritme que porto és més pausat que el de la resta, no em trobo massa bé i no vull forçar la marxa, les plantes dels peus m’estan matant, he canviat de sabates tres vegades i tot i que veig Logroño a tocar no hi arribo mai, tinc una sensació estranya, la baixada fins a la ciutat se’m fa llarga.

A la fí entro a Logroño per la zona del tanatori i trobo un estany d’aigua, em descalço i poso els peus en remull una estona, desprès cap al mig de la ciutat pel pont de pedra que travessa l’Ebre que baixa espectacular. Guilherme és sentat a la porta de l’alberg municipal, em diu que es vol quedar a Logroño un parell de dies, ens fem una abraçada i ens despedim, segurament ja no ens tornarem a trobar. La meva idea és buscar un lloc per menjar però en un descuit perdo les fletxes grogues que em marquen el camí, sort d’un senyor gran que m’indica per on he de tirar. A la sortida em trovo amb el Gilles, el Christian i tres francesos més, ells ja han dinat i enfilen cap a la Grajera, jo en canvi haig de proveïr nolotils i antiinflamatoris i vull parar una estona en algun bar a fer un bocata. Trobo un frankfurt darrera la zona industrial i just al davant una farmàcia, em quedo allà fent un entrepà de beicon, descalç i agafant forces per a reemprendre el tall. No m’agraden gens les travessies urbanes!!!

El camí es fa pesat, avui fa molta calor i tot i que la sortida de Logroño està flanquejada d’arbres, son molt petits i no fan quasi bé ombra. He deixat un parc enorme al darrera i enfilo un camí de terra al costat de la carretera, en arrivar al pantà de la Grajera veig el cel obert, una gran zona d’esbarjo, ple d’arbres i ombres, farcit d’esquirols que s’acosten sense por a demanar menjar, que trenca amb el paissatge no massa engrescador que he anat trovant fins ara. Omplo la cantiplora en una font, em descalço i agafo forces per afrontar els 7 kms que encare em queden fins el destí final, Navarrete. Un pujantó molt exigent que passa pel costat del camp de golf, em coloca al costat d’una valla metàl·lica plena de creus penjades, veig Navarrete allà baix quasi a tocar mentre miro de no respirar les serradures d’una fusteria gegant per la que hi haig de passar tocant, però hi arribo quasi una hora més tard, fet caldo físicament i mentalment esgotat, avui m’ho he passat fatal!

Gilles m’ha enviat un SMS dient-me que m’ha guardat llit a l’alberg la Casa del Peregrino, unes instal·lacions molt bones just a l’entrada del poble i a on ens hi quedarem a sopar. El vespre juga el PSG contra el Barça i amb la colla de francesos ben esberats i la Sonieta de Banyoles els veiem perdre 3 a 2 el partit de Champions per la tele, cap el llit que demà toca matinar!!

Amb les presses i la tonteria m’he descuidat de sellar!!

La ruta a GoogleMaps