c e n t u r | 7è Dia: Cirueña – Belorado
853
post-template-default,single,single-post,postid-853,single-format-standard,qode-news-1.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-17.0,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

7è Dia: Cirueña – Belorado

7è dia, Cirueña – Belorado (28,6kms). Avui sí que sortim molt d’hora, a les 6:30 ens hem llevat per esmorzar en el mateix alberg, una novetat que es converteix en luxe i volem agafar el primer torn per no haver-nos d’esperar. De nit, llum al front i caminant cap avall per a no trepitjar cap roc ni ficar el peu en un sot, anem fent via cap a Santo Domingo de la Calzada,

“donde la gallina cantó después de asada!

Santo Domingo la primera que trobem, és una villa senyorial, plena d’història i monuments, molt remarcable el barri vell per on transcorre el Camino, passant en mig de palaus, túnels i places d’una solera remarcable. A la sortida de la població travassem un pont que ens porta ja als decorats de Castella, àrida terra, de rectes enormes i sense arbres. La ruta des d’aqui passa al costat de la A12 i la carretera de Vigo a Logroño, cal fer un bon exercici mental per no capficar-se amb l’itinerari infinit que es perd dins les boires i les pols d’uns camps de terrosses llaurades i polsegueres.

Res massa significant que senyalar de la jornada, ni alts trencacames ni experiències per explicar, anem deixant enrere el pobles de Grañón, Redecilla del Camino, Castildelgado , Viloria de Rioja i Villamayor del Río abans d’arribar a Belorado, un dels pobles més bonics i amables de la ruta, a la plaça un bar/restaurant amb especialitat de pinxos que no s’acaben mai. Caixer automàtic a la plaça, hi vaig per primera vegada, ja m’he polit les existències de bitllets de 50€!

L’arberg que agafem és el Caminante, molt bones instal·lacions sobretot remarcables i cuidades dutxes i lavabos i una excel·lent cuina a on per sopar ens fan un arròs a la cassola excel·lent. Com que portem la roba molla ens deixen secar-la dins de la màquina de la caldera i a l’endemà tot ja està sec. A més la agradable sorpresa altra vegada de poder fer un esmorzar com cal abans de fer el primer pas i no haver de sortir amb la panxa buida o un cafè de màquina.

Per cert, no us ho havia dit però avui hem entrat a la província de Burgos!

La ruta marcada a GoogleMaps

 

2 Comments

Post A Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.