18 Dec 12è Dia: Villarmentero de Campos – Calzadilla de la Cueza

07/10/2014, dimarts. De Villarmentero a Calzadilla de la Cueza (27,1 kms): Les sensacions no son massa bones aquest matí, després de llevar-me a les 6:30 decideixo tornar-me’n al llit, tranquilitzar-me, dormir un parell d’hores més i tornar-ho a provar. Li he dit al Gilles que si puc faré una etapa curta i que ell vagi fent al seu ritme, és un home molt fort i l’estic endarrerint.

A les 8:00 em llevo, esmorzo i deixo la voluntat tal i com se’ns demana, m’abrigo força perquè fot una fred que pela i poc a poc, enfilo cap a Carrión de los Condes, si la cosa no va bé, m’aturaré allà i agafaré un alberg per intentar recuperar la cama. Però al anar caminant les primeres molèsties van desapareixent fins que arribo a Carrión com a nou, una holadesa amb els peus fets carn picada està esperant en una plaça que obrin el consultori mèdic, li ofereixo Betadine, gasses i agulles però diu que s’estima més que la vegi un metge, té tota la pinta de quedar-se allà. Em paro en un super per comprar fruita i magdalenes i a la sortida de la població m’aturo a fer un moç, mentre estic allà em truca en Paco, fem petar la xerrada i en acabar torno a agafar la ruta cap a Calzadilla, un tram de 17,2 Kms amb fort vent de cara i sense ni una punyetera senyal a on vaig fent via parlant amb una americana jubilada de California que va fent la goma, ara em passa, ara s’atura. És el tram que veiem des de l’autopista en la tornada de Galícia d’aquest estiu, tot un repte estan bé imaginau-vos amb la cama una mica cascada!

Desprès de vàries aturades, truco al Gilles per dir-li que he modificat la meva intenció inicial de quedar-me a Carrion i segueixo fins a Calzadilla, si vol ens trobem allà, però em comenta que ell ja ha passat el poble i que farà nit a lédigos, la població següent.

M’aturo a l’alberg municipal, unes instal·lacions molt correctes a on trobo al José, un indigent que viu de les almoines en el camino i que ja se l’ha fet més de deu vegades. Es veu de lluny que és sero positiu i mira de no acostar-se a la gent per pura vergonya. Li ofereixo les magdalenes i fruita, però com que no té dents, es queda amb la bolleria. El trobo en el restaurant a on ens han fet el sopar esperant que algú el convidi, li dic que s’assegui amb mí i mentre sopem m’explica la seva vida, tota una història d’aquelles per a fer un llibre d’un home que el carrer l’ha fet un savi.

Torno amb el cel ple d’estrelles, cap l’alberg. Allí m’hi trobo a la americana que hi ha arribat amb tota una colla d’americans jubilats fent servir taxi. Foten un merder tant important que uns francesos els han de cridar a l’ordre. Jo amb els taps dormo bé, l’endemà han pronosticat pluja.

La ruta a GoogleMaps