19 Dec 14è Dia: Sahagún – Reliegos

09/10/2014, dijous, Sahagún a Reliegos (30,7  Kms): Deixo Sahagún en companyia del Gilles i la Grazyna després d’un bon esmorzar i enfilem el camí de l’etapa amb la sensació d’humitat de tanta aigua com va caure ahir a la nit. Avui el dia no amenaça pluja, tampoc hi ha grans impediments i dificultats, es preveu una etapa tranquila i plana, com la majoria de les de Castilla.

En començar el primer despiste, hi havia una opció dos kilòmetres més llarga però molt més divertida que seguia la Via Trajana i que anava trovant al seu camí uns quants poblets. No hem vist el trencant i hem tirat pel dret, pel camí que passa al costat de la carretera i ens n’hem donat compta en arrivar al Burgo Ranero, però ja hem fet tard.

Pel camí ens hem trobat un japonès de 92 anys que només parlava japonès i ens hem entès amb ell com hem pogut a travès dels signes, no és la primera vegada que el fa, és petit i prim com un nen de 10 anys i el tiu porta una motxil·la que a mi em costaria carregar a l’esquena. Fa el Camino amb tenda de campanya i sac de dormir i no ha trepitjat un alberg, tot un heroi aquest home.

Al Burgo Ranero ens parem en un bar per a fer un entrepà, se’ns acosta el capellà de la parròquia per fer petar la xerrada, ens explica que el nom de la vila ve de les granotes que hi han per allà, ens dona el seu certificat particular, com que parla alemany amb molta soltura s’enrrolla amb la Grazyna i una parella que està per allà parlant de música, tot un crack el tiu aquest! Amb la parella coincidirem en l’alberg a Reliegos, per cert, la dona ronca que no voleu saber! Des d’aquí a Reliegos no hi ha res, desert, amb pocs arbres i quasi bé 13 kms de rectes, al costat de la carretera que es fam monòtons i pessats, temps per pensar una mica i abstreure’s perquè si no es faria difícil de tirar endavant. En sortir trobem els italians fent un picnick en un descampat.

Reliegos és una població molt petita i l’alberg a on hem agafat llit, el Piedras Blancas II, està just a l’entrada del poble, té restaurant i fan sopars, però no esmorzars, els costa llevar-se d’hora per aquí. Desprès de la dutxa de rigor i de rentar i estendre la roba a fora, anem a fer una volta pel poble i trobem un petit supermercat a on tots els productes que tenen son en format mini, per poder-los enquibir en les motxil·les i que no ocupin lloc. Compro una pastilla de sabó de la Toja, ahir em vaig deixar el gel a Sahagún.

Més endevant hi ha un bar tradicional en el Camino, Bar Elvis, regentat per l’Eusignio, “Sinin” un basc autèntic que viu la vida en plan Hippie i que és un lloc molt singular. Ens fotem un plat amb embotits i formatge i uns vinillos abans d’anar a sopar.

A les 8, sopar del pelegrino, pasta i carn! Avui juga la sel·lecció espanyola, la miro un moment i els foten un gol, tinc molta son i me’n vaig a fer nones, per internet veig que han perdut. Passo una nit del lloro, entre els ronquets de la gent i una fred que fot que no me la trec de sobre ni amb el sac ni les mantes.

Tinc ganes de llevar-me ja i caminar!

La ruta a GoogleMaps