Fer el Camino és una de les vivències més fascinants i enriquidores que he viscut mai en la meva vida, lluny del simple exercici de resistència, tant física com mental que també té, ha esdevingut una experiència de la qual he après moltíssimes coses que mai oblidaré i que m’han ajudat molt en un moment no massa bo per a mi.

Ningú t’obliga a fer el Camino i acabar-lo ni és un fet extraordinari ni et converteix en ningú especial, això si, et canvia per dins i d’això us en dono fe. N’hi ha tants de Caminos com motivacions per a fer-los, la decisió és tan íntima, volguda i personal com difícil d’explicar i per tant el que allà he passat, viscut, patit i après, també ho és i quedarà només per a mi per sempre més.

Us haig de dir que el meu Camino va ser del tot improvissat, vigilant això sí, no pernoctar en els finals d’etapa de les diferents guies que s’han editat a fi d’evitar problemes d’allotjament i massificacions, el vaig començar el 26 de Setembre a Roncesvalles i vaig arribar a Santiago de Compostela el 21 d’Octubre, els vint-i-sis dies més intensos que he viscut mai!